M'agradaria que, entre la multitud de persones que segurament acudiran demà a la manifestació de Barcelona, s'hi pogués percebre (també) una voluntat de no consentir la mala llet, lo desig de dominació i l'aversió que des d'algunes postures s'alimenten envers qui encara confia en la necessitat i en la possibilitat de diàleg, de comprensió, de respecte mutu entre les persones, d'atenció i dedicació amb esforç als problemes que a tots mos afecten; que s'hi pogués percebre (també) una voluntat de no egoismes excloents, de record present de totes les situacions cruels viscudes que no hauríem de permetre, de precaució i de resistència davant lo cultiu i l'atiament que tan fàcilment se retroalimenta i tant costa de resoldre dels enfrontaments mitjançant la violència, el menyspreu i l'odi entre persones; que s'hi pogués percebre il·lusió, esperança, afecte, i no desig de fotre, desafecte ni prepotències.
M'agradaria que tot això se pogués percebre (també) a la manifestació de demà, però no només allà, ni solament demà.
8 comentaris:
N'estic convençuda, iruna, que entre la multitud, no prevaldrà la mala llet, ni el desig de dominació, ni l'aversió a allò que no compartim.
Probablement, hi haurà qui desbarri i aprofiti per intentar donar un color-calor lleig; sempre hi ha qui s'aprofita per poder fotre el dit a l'ull i remenar la nafra.
També, estic amb tu. No només demà, allà, ni solament demà. I amb moltes altres coses.
fanal blau...
imagino que ja m'has entès però vull remarcar-ho: la mala llet, lo desig de dominació i tot això que he dit ho he dit en general, però molt especialment pensant en aquelles persones que, sense cap consideració pels esforços i les voluntats (diverses) dels altres, fan el que calgue per a imposar-se sobre els altres, i no només no valoren la importància que té evitar la indignació, les injustícies, la violència, sinó que a més procuren encendre-la, perquè consideren que és la via més ràpida, contundent i efectiva de demostrar i exercir poder sobre els demés.
qui així ho expressa obertament me fa temor, perquè ho viu, ho sent.
confio que qui demà anireu a participar a la manifestació no penseu així, que si ho feu és perquè probablement també vos preocupa això que em preocupa. però no m'acabo de decidir a venir perquè hi veig massa interessos i algunes hipocresies, i perquè em sentiria incòmoda al costat d'algú que cridés coses que jo no penso ni defenso.
sé que hi aniràs amb il·lusió. segur que anirà bé, ja ho voràs.
tot i que a vegades pugue semblar que al món preval la mala llet, confio que no és així.
bona nit
Un desig preciós, Iruna, solidari i dels que deixen empremta, gràcies pel record d'humanitat! Petons!
fet!
zel, pere...
m'emociona pensar que encara haveu persones a qui no vos importa manifestar les vostres idees, encara que altres puguen "aprofitar-se'n" o vés-a-saber-com-interpretar-vos.
tu ja ho vas dir ahir, em sembla, pere... sou uns romàntics :)
bona nit i bona mani
Jo també hi aniré i duré aquest desig teu, preciós per cert.
Tinc la sensació -sóc optimista- que demà serà un dia maco, Iruna, i que demà comença una nova etapa, de debò.
Molts petons, bonica!
Doncs, jo, iruna si que hi aniré.
De de mala llet i d'esperit de domini ni n'he tingut ni en tindré mai... i molt menys la idea d'excloure ningú, però d'il·lusions (en aquest aspecte polític) tampoc me'n queden gaires.
Tinc el convenciment ... que no serà pas la gent de la mani la que sera injusta ni excloent amb ningú... i em fa estrany que ho pensis.
Malgrat tot hi aniré. Serveixi o no serveixi, crec que hi he d'anar.
carme...
potser no ho he expressat prou clarament. quan me referia al desig de dominació i a qui vol imposar la seua ideologia i exercir el poder, sense tenir cap consideració per la resta de la població, menystenint totes les millores socials que s'han anat aconseguint després de la guerra i de la dictadura, i carregant-se l'esperança que encara perviu d'intentar una societat on sigue possible buscar solucions als problemes per la via del diàleg, del respecte i de l'esforç en comú, no ho deia per les persones que imagino que anireu a la manifestació sinó per aquelles que van voler recórrer l'estatut que havia sigut acordat a catalunya i que després, retallat i renunciant a alguns dels seus aspectes originals, va arribar a ser aprovat també al parlament espanyol. lo recurs presentat pel partit popular i alguns més penso que va ser una expressió clara d'estes ganes de bloquejar la diversitat ideològica i esperança en d'altres formes de política que sí que hi ha no només a catalunya sinó també a espanya, amb una tírria especial envers catalunya.
la posada en evidència de la composició i la forma de fer del tribunal constitucional penso que també ha estat una mostra més de funcionament incoherent del sistema polític que tenim.
que a andalusia i en altres comunitats hi hagi també estatuts d'autonomia, que ja hi haguessen estatuts d'autonomia anteriors, que algunes persones i partits vulguen continuar treballant en esta línia, ja indica que tant a catalunya com en altres indrets de l'estat hi ha qui pensa que cal promoure els autogoverns, la independència respecte el centralisme de l'estat, et.
m'hagués agradat (no sé si ho han fet) que també fora de catalunya i dins de l'estat espanyol hi hagués qui mostrés un suport clar a esta voluntat de respecte, que es valorés la dificultat que hi ha en arribar a acords i el mèrit que té poder arribar-hi entre tots.
me referia a això, carme... però...... no volia dir-ho només referint-me a "ells", perquè no penso que hi hagi "un ells" i em sembla perillós insistir en esta forma de definir i classificar les persones, i perquè també aquí i entre natros (un natros que mos inclou a totes les persones) tinc la impressió que es valora massa poc tota la feina feta, i que massa fàcilment se simplifica tot i s'alimenta l'enfrontament i la irritació.
ho estic fent massa llarg... i potser encara no m'explico prou clarament.
jo a moments també penso que hi hauria d'anar i que m'agradaria fer-ho. però no ho tinc tan clar com tu, per les raons que ja he intentat explicar.
una abraçada, carme
rita.......
si ets optimista i penses que a partir d'ara les coses poden anar més bé, espero que tingues raó.
de tota manera, ja fa temps que les coses han anat millorant, penso, encara que moltes continuen sent millorables, i em sap greu quan tinc la impressió que hi ha qui no ho valora prou i a sobre vol carregar-s'ho.
bones vacances, rita
Publica un comentari