Una parella. Volien rajoles, sanitaris, aixetes.
Ell demanava que anés prenent nota de les diferents combinacions i que després ho reflectís tot en un pressupost, en paper. Volia no dedicar-hi massa temps. Concretar aviat les combinacions.
Ella, més dubitativa, ho anava recollint tot (decisions, alternatives i dubtes) en una capsuleta portàtil, una memòria artificial a l'instant: una càmera de fotos digital.
"Aquí ho guardo tot i no em cal anar amb tants papers avall i amunt, ni recordar-me'n de les coses". Però sí recordar que "allà ho guarda tot", o tot allò que pensa que potser en algun moment voldrà recordar.
Ha fet fotos de les rajoles, dels lavabos, fotos de fotografies de diferents catàlegs, d'alguna tarifa... "Sembles una espia", potser desmemoriada, però amb recursos.
"Hi havia un lavabo que m'agradava, del model x, me sembla, més aviat arrodonit". Ho havia vist en algun altre lloc. Ho ha buscat a la càpsula. I ho ha trobat. M'ha ensenyat una fotografia del lavabo d'una casa vist des del passadís, amb la porta mig oberta. S'hi veien la tassa del vàter, les parets, la porta a mig obrir... i una punteta del lavabo darrera la porta, completament quadrat, gens arrodonit. Ella ha sabut que era aquell lo lavabo que li havia agradat, tot i que precisament lo detall guardat a "la memòria" l'ha ajudat a revisualitzar que no era arrodonit com ella el recordava sinó ben bé quadrat.
En un altre moment de la conversa, ella li ha dit a ell: "Tu volies que vingués amb la càmera per a fer fotos de la casa... i ara resulta que no em queda bateria".
Un recurs útil, però amb necessitat de bateries. De fet, també la memòria humana (quan suposadament funciona), a vegades se mos queda sense bateria.
"Ja vas fer-li fotos l'última vegada que vam venir, dona. No te'n recordes?";
"Ah, sí? Ah...!", i ha somrigut.
M'ha fet gràcia que, tot i desconfiant de les seues dos memòries, la dona pogués no sentir-se frustrada. Al contrari, tranquil·la.
0 comentaris:
Publica un comentari