ahir, mentre una parella miraven rajoles i cenefes, la mida d'una tassa de vàter, lavabos i mobles de bany, va sonar el telèfon:
"ton pare ha trobat una cadernera que ha degut caure d'un niu. volíem preguntar-vos si algú sabeu què podem fer per a intentar reanimar-la...".
un company va dir que "si fos un pardal, encara rai, però si és una cadernera... segurament, se morirà", perquè els pardals són més espavilats, més resistents, però les caderneres...
la patrícia aviat va proposar un remei provisional que, segons ella, pot ser una bona ajuda: "pinso dels gossos, humitejat amb aigua fins que es desfà; i amb una xeringa, que li vaiguen donant, poquet a poquet...".
piular, no sabem si piularà; potser acabarà embornant.
avui, a migdia, quan he pujat a dinar, los iaios i els xiquets ja havien acabat.
"on està, la cadernera?";
a la terrassa, recollida en una gàbia, mig a l'ombra, mig a la soliguera.
quan lo iaio ha anat a agafar-la per a intentar donar-li una mica de minjar, de seguida l'aicard i la sara han vingut al seu costat.
és molt menuda, guapeta, amb dos o tres plomes verdes... de fet, mon pare no té clar si és cadernera o verderol...
amb una sola mà, lo iaio pot abraçar-la tota.
en un gotet, unes molles de boleta de pinso sucades en aigua. amb una xeringa, ha començat a empapussar-la...
m'han explicat que ja li han posat nom: nabucodonosor, un nom ben llarg, "com és tan xicoteta...".
* * *
a l'iglú, els dos esquimals i la mare ja hem fet la revetlla de sant joan. mentre sopàvem a la cuina, com sempre, amb la porta de la terrassa oberta, he pensat què a gust que em sento, tan tranquil·lament a casa, sense trobades "socials"...
de postres, una mica de coca... un tall de xocolate, un de crema i un de brossat, regals de la iaia.
lo dubte de si quedar-mos a casa o sortir a fer una passejada fins a la vora del riu. també hagués estat bé, però l'aicard ja portava el pijama posat... i mos ha fet mandra.
pos petita festa a la terrassa: cigronets, bengales grosses (que han sigut bones balladores i dibuixantes), una font de colors ("colocar a una distancia mínima de ocho metros", ai, mare!!), una papallona de focs artificials a petita escala... unes quantes corregudes xaladores... i ara, ja dormen.
després de sopar, abans de la petita festa, hem estat mandrejant un ratet... l'aicard, al sofà, interessat per l'actualitat futbolística; la sara i jo, davant la pantalla, entretingudes averiguant les novetats d'una pàgina que ja havia visitat alguna vegada i que, no sé com, he anat a buscar:
una mà de contes
quan ho trobem a la tele, sempre mos agrada.
ha sigut molt engrescador anar descobrint totes les sorpreses que a la web guarden...
la possibilitat de mirar i escoltar contes, agrupats per personatge, per zona geogràfica, per títol, per autor, per il·lustrador, per la tècnica utilitzada...; l'enllaç a un blog; i una secció genial, amb quatre tallers que de seguida resulten apassionants: un de dibuix, un de retall i composició, un de contes il·lustrats, i un per a fer els subtitulats. per a petits i per a grans, un racó que m'ha semblat sensacional.
al youtube, teclejant altra vegada "una mà de contes", he trobat uns parents de la cadernera (o verderol) nabucodonosor:
epaminondas i cleopatra
0 comentaris:
Publica un comentari