l'aicard, dimecres passat,
a la sala d'espera d'oftalmologia, a sant joan de déu.
la doctora va dir que no cal que tornéssem fins d'aquí a un any.
haurem de renovar els vidres de les ulleres, perquè continua augmentant-li l'astigmatisme i un poquet la hipermetropia, sobretot a l'ull dret, però les ninetes ja tenen una escletxa suficient per a veure-hi i no convé obrir-li més les parpelles, perquè els ulls podrien patir ressecament.
quan se'n riu, com a la foto, los ullets se li aprimen... i la mama... se'l minjaria!
dimarts que ve, se'n va de colònies quatre dies al "quilòmetre zero". serà el primer any que va amb lo grup dels grans. a l'autobús i al tren ja té pensat que viatjarà al costat del seu amic àlex, lo karateka amb tan bon "caràcter".
tenim dos dies per a enllestir la maleta... esta tarde, hem comprat una samarreta negra amb colors molt vius al davant, per a la nit que sortiran de festa, i un conjunt de sabó i desodorant "axe", "night attack", ai, mare!
madrid ja pot tremolar.
7 comentaris:
no m'extranya gens ni mica que la mare de l'aicard-messi li vingui de gust menjar-se'l quan els ullets se li aprimen pel riure-somriure de cacauet!
Que s'ho passi molt rebé al quilòmetre zero i que tremoli madrid!
Un petonarro!
Doncs que tremoli Madrid!
I que s'ho passi molt i molt bé! i que la mama esperi a menjar-se'l quan torni!
amb aquesta cara de bitxo tant dolcet, com no ha de tremolar madrid!!
la mama que se'l menjarà quan torni, que tingui present que, potser, ara li troba uns aromes de porres,o cocidito madrilenyo,o bocata calamares...!!!
petonet xiqueta...
(i pel germà dels barça en ple, també!!
ah! i per la floreta de neu!!)
;¬)*******
:)
procuraré resistir la temptació i no minjar-me'l sencer, de moment. però un mosset sense dents a la galta, a la cuixa o a la panxa és inevitable.
fa dies que té ganes d'aprendre castellà. fem algunes pràctiques, també amb la sara, i és molt divertit.
m'agradaria vore'ls per un foradet.
bon dia, "trio" :)
no te'l mengis!!! deixa'ns el compartir :)
Que tremoli, que tremoli Madrid!
per cert... gràcies, reina mora (tu ja saps per què) encara que parléssim poquet. Gràcies i un petó (fort,fort,fort)
arare, pensa que fa taekwondo i, si intentes pegar-li un mos, se defensa ràpid :)
me sembla que haurem de conformar-mos a minjar-mo'l amb los ulls.
te vaig dir que tornaria a trucar-te i ja no ho vaig fer. ara tampoc deu ser un bon moment...
una abraçada, arare
Publica un comentari