esta tarde mos dien des de vila-real que potser haurien de tornar a casa en barca, de tant que plovia.

quan natros hem plegat, lo cel "pujava" molt carregat, tota una nuvolada grisa i espessa, fosca, molt densa... i ha començat a tronar, i vinga llamps...

pensant en la "salvatjura" (no trobo "salvatjura"...) de l'aigua, me n'he recordat d'un d'aquells dies de foc incontrolat a horta de sant joan...

jo buscant al youtube "invocació a la pluja", com si pogués servir d'alguna cosa... i, afortunadament, en son demà, després de molts dies treballant en condicions duríssimes, sense haver caigut ni una sola gota d'aigua del cel, los bombers van poder aconseguir apagar aquell incendi que va fer tant de mal.

acdc tronant "hell's bells"... kate bush, amb aquell home tan alt, muntanya amunt arrossegant l'invent de concentrar nuvolades... i un enginyer agrònom argentí, juan baigorri velar, conegut com "el mago de la lluvia", inventor d'un "aparato para hacer llover", des del record de carmen roig, "empleada del servicio meteorológico y vecina".

sabia que la invocació d'una blogaddicta no serviria de res; que la pluja, només si li donava la gana de ploure, plouria; esperava que no fes molt de vent... i que els bombers poguessen sobreviure i no defallir... però...

quan vaig saber que van ser ells, i no la pluja ni cap invent ni invocació ni miracle, qui van poder finalment apagar aquell incendi, a part de l'alegria i la tranquil·litat després de tants dies de foc devastador, me va sorprendre adonar-me que ells mateixos havien pogut resoldre aquella situació, i em va sorprendre que això em sorprengués. d'alguna manera me vaig sentir com si no hagués confiat prou en ells, en tot l'esforç que fan i la feina que hi ha al darrera de cada moviment seu, en tot l'aprenentatge i l'experiència que tenen, en la seua forma de ser, lo seu caràcter... en lo seu propi instint de supervivència.



"hell's bells" - acdc


"cloudbusting" - kate bush


"el mago de la lluvia"


quan foc devastador que crema i fa mal, per favor, pluja.
quan salvatjura de pluja, per favor, que pare de ploure.

però la natura crema i plou i ho continuarà fent.
i quan algú sent (o sentim) foc o pluja, sí que podria intentar una invocació, o un invent, però... és algú, sobre tot, qui aprendrà a conviure amb lo foc, amb la pluja, amb los canvis de temps... i amb si mateix.

("qui aprendrà a conviure...", com parles, iruna... pos "qui conviurà". au, vés!, vés...)

http://www.youtube.com/watch?v=WC2x7-7iLDo&feature=user

svefn-g-englar - sigur ros

massatges "xinos"

al "buzón de voz" de "radio 3", vaig arribar al final d'un trosset de veu d'una oient. no sé ben bé què preguntava, però es referia al sentit de la vista, a la musculatura dels ulls i a com la treballem.

hores i hores amb la mirada fixa en una pantalla, o en una altra, o en una altra... l'ordinador, el televisor, les ipods, els telèfons mòbils... tant de temps amb los ulls i el cap retinguts en minúsculs paisatges, amb escassos mil·límetres de possibilitat de moviment ocular.

no és necessari anar a cap gimnàs per a fer exercicis de vista. tampoc sembla necessari haver d'anar a classes de ioga per a respirar.

però...

aquí, una pàgina web, amb exercicis per als ulls, molt ben explicats...

http://www.masgrau.net/?q=ca/node/48


i aquí, una xiqueta xinesa, fent-se'n...


chinese little girl doing chinese eye exercise


mentre mirava com esta xiqueta se cuidava els ulls i escoltava les veus de fons al seu voltant, me n'he recordat dels massatges "xinos" que mos feia ma mare a les orelles quan érem petits, a mon germà i a mi, i com a vegades mo'n fèiem... molt lentament, entre fortet i suau... m'agradava tant...

dins a l'orella hi havia el cap, lo coll, l'esquena, lo cul, los bracets, les cames i els peus d'una personeta a la panxa d'una dona... o de qualsevol persona, de qualsevol edat, arraulideta.

un got de llet calenta amb nesquik, una cullerada de mel, un pharmagrip... i a viure, que són dos dies.

no he sopat, però buscant ara "llet amb mel", he trobat una recepta per a sopar-la amb los ulls i que potser dinarem diumenge al migdia.

sóc llépola. i me'n vaig a dormir.


"cocinar para los amigos: pollo con miel"

down to the waterline - dire straits

va... potser el taekwondo t'ajudarà.

no, iruna, ho he de fer jo.

"jo, jo"... però demà, vés-hi, i divendres, i escolta el què diu el mestre.

segons l'iec...

va (1)

1 [lc] [vaig, vas o vares, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen] auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d’indicatiu.
2 [lc] [vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin] auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic de subjuntiu.


va (2) vana

1 adj. [lc] que no té sinó l’aparença, sense realitat, sense fonament.
2 1 adj. [lc] sense eficàcia, inútil.
2 2 [lc] en va (loc. adv.) d’una manera vana.
3 adj. [lc] que té el desig d’ésser notat, però és mancat de consistència moral.

va

"m'he portat feina a casa"... però no en paper, només dins al cap.

hauria de posar-me a pensar en la feina que faig, com la faig, quan, com hauria de fer-la, què hauria de fer diferent i per a què, què faig malament, què no faig, per què, què faig que potser no hauria de fer, què hauria d'aprendre per a poder fer millor les coses...

i en l'empresa.

res ho faig prou bé. però no puc quedar-me estancada en este pensament. he de pensar també en tota la resta... i que servixque d'alguna cosa.

"sé lest" - sigur ros i amiina

li pica el cap, però les mans les té netes

la sara té polls.

la mestra em va dir que enguany a col·legi se passen lo dia rentant-se les mans i eixugant-les amb paper, en lloc de fer-ho amb les tovalloles, que ja no beuen l'aigua amb gots sinó amb ampolletes de plàstic i que els parlen de la famosa grip a.

mentrestant, los polls fan com sempre, i s'escampen d'un cap a un altre.

vinga, pos, missió antipollística: lo cap plenet d'alcohol, embolicat amb una bossa de plàstic, i alego... pinta i paciència.

culleres

també sense dir-s'ho
cadascuna a la seua manera
s'estimen
i voldrien no fer-se mal

molletes de memòria

viva sevilla y olé - imperio argentina


y sin embargo te quiero - conchita piquer


(havia escrit unes quantes línies, però després de proncunciar "publicar", a blogger se li han esborrat de la memòria. quan semblava que a ella ja tot se li havia esborrat, encara guardava dos trossets d'estes músiques i de les lletres, i sevilla era olé, i triana, i t'apretava la mà quan "te quiero", o a tu t'ho semblava)

tai chi chuan

anit vaig estar buscant a l'ordinador "tae-kwon-do", "karate", "judo", "kung-fu", "tai chi"...

també "dansa i arts marcials", perquè m'agradaria trobar alguna cosa on s'hi barregessen la dansa i les arts marcials...

buscava també algun vídeo que em pogués servir de pauta per a fer exercicis senzills a casa...

i he acabat submergint-me un poquet en lo món del tai chi.


aquí, un vídeo que m'ha agradat molt de tai chi en un parc:


tai chi in het park


he trobat una pàgina que em sembla molt ben explicada, primer en anglès, després en castellà... també hi ha una traducció en català:

http://www.taijiquan.info/mapac.htm
pàgina principal de tai-chi-chuan (taiji quan) traduïda en català


en un dels apartats hi ha la descripció de 24 moviments, amb l'opció de veure dibuixos i vídeos de cadascun d'ells:

http://www.taijiquan.info/forma24c.htm (descripció)
http://taiji.de/taiji/head5e/index.htm (dibuixos i vídeos)


tai-chi 24 form


dins la mateixa pàgina, hi ha un enllaç de "vídeos" amb multitud d'altres enllaços...

hi ha seqüències amb diferent número de moviments o de formes (13, 18, 43, 96...), diferents estils...

estos són alguns dels vídeos que més m'han agradat:


yang style taijiquan - chen longxiang
forma curta de 43 moviments


old wu style taijiquan


taiji - chen style 36 form


yang style taiji roushou demo by guo zhengxun


student of wang xian xinjia yi lu


lu zijian


i, entre moltes altres explicacions, un parell de jocs dins dels "exercicis complementaris":

http://www.taijiquan.info/wuqinxic.htm
el joc dels cinc animals:

exercicis (...) inspirats en pràctiques xamàniques molt antigues de caràcter ritual i guerrer. més tard es varen relacionar amb els cinc elements i la seva correspondència amb els diferents òrgans.

http://www.taijiquan.info/baduanc.htm
les vuit peces del brocat, on diuen que:

sostenir el cel amb les mans (!) regula les tres llars;

apuntar a una àguila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons;

separar les mans regula la melsa i l’estómac;

sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor :);

mirar enrere prevé les cinc debilitats i les set nafres (?);

tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons;

punys tancats i ulls encesos augmenten la força muscular;

elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors (que no sé quins són).

del "caràcter" de l'àlex... al tae-kwon-do

un amic de l'aicard fa karate. l'aicard, emocionat, ne diu "caràcter": "a l'àlex li agrada molt, fer caràcter!".

l'àlex i sa mare mos van explicar este estiu que des de fa un parell d'anys hi va. a ell li agrada moltíssim i ella també n'està molt contenta perquè veu que ho fa amb moltes ganes i ha notat canvis en ell, en diferents aspectes de la vida quotidiana, en la relació amb els altres i també amb si mateix que li han anat molt bé. "ha anat aprenent a concentrar-se, està més atent, més obert, més tranquil, content, hi va amb il·lusió, se sent a gust amb lo mestre i amb los companys... ara ja pot perdre!, que abans era impossible jugar amb ell al parxís o a qualsevol altre joc, i tot això també l'ajuda a l'hora d'afrontar situacions concretes en les quals abans s'anguniava i es posava molt nerviós".

l'àlex viu en un poble a prop del mar. durant lo curs, cada dia ha de desplaçar-se fins al polígon industrial de tortosa per a anar al col·legi d'educació especial, des de primera hora del matí (perquè ha de matinar per a agafar l'autobús) fins passades les sis de la tarde, quan torna d'escola.

sempre ha tingut molt poca relació amb los xiquets i les xiquetes del poble. sa mare buscava alguna activitat que pogués fer allà on viuen amb altres nois i noies de la seua edat.

a ell li agrada l'esport, vore com altres ne fan i també fer-ne, però tenia poca experiència de pràctica esportiva amb companys; de fet, tenia poca experiència de relació amb altres companys, més enllà de l'escola.

un dia, una altra mare va parlar-li a la mare de l'àlex de les classes de karate que feien al poble. ella va comentar-ho amb ell, ho van provar... i la mar de bé.

quan l'aicard li pregunta "t'agrada fer caràcter, àlex?", l'amic li somriu i li diu que sí, amb lo cap, amb la boca, amb la mirada als ulls de l'aicard, amb l'expressió de la cara... amb les mans... anava a dir amb lo cos sencer; per fora i per dintre, tot ell.

"i a tu, aicard, t'agradaria fer karate?"...

a tortosa no conec cap lloc on ne facen, però hi ha un centre de tae-kwon-do.

ahir vaig anar-hi a demanar informació. me van dir que, si vol, pot provar-ho uns dies, a vore si li agrada. potser ho provarem la setmana que ve.

quan jo era petita, un company de col·legi hi anava i també ho feia amb moltes ganes.

sempre m'han atret les arts marcials i a vegades m'havia apropat a aquell centre a demanar informació dels horaris, però mai m'havia decidit a provar-ho.

los moviments, la quietud, la concentració, la consciència del cos, la disciplina... me recorden en certa manera les classes de dansa.

"art marcial"... "guerrer"? "militar"? la connotació de "combat" i de "defensa personal" no m'atrauen gens. en canvi, entesa com a "aprenentatge de no fer mal i evitar que te'n facen"... sí que em desperta interès.

"si vols, pots venir tu també i provar-ho uns dies"...

l'horari és compatible. podria anar-hi un parell de dies, després de la feina. divendres, que plego abans i sovint l'aicard dorm a casa els iaios perquè l'endemà començo a treballar més aviat, i potser dilluns o dimecres, si a la cangur li va bé allargar una hora d'estar-se a casa amb l'aicard i amb la sara.

fa tant de temps que no faig res semblant... i tinc lo cos, per dins i per fora, tan abandonat...

"sí que m'agradaria provar-ho".

vaig anar a buscar l'aicard i la sara, a dansa, vaig dixar l'aicard amb la iaia, vaig banyar la sara abans que marxés a amposta amb son pare... i au: primera aproximació al tae-kwon-do.

i em va agradar, veigues :)

vam fer exercicis d'escalfament... vam córrer... vam fer estiraments... exercicis de coordinació...

també exercicis en parella, ajudant-mos uns als altres a acompanyar els moviments i les pauses que fèiem.

i també tècniques... quan algú intenta agafar-te, o retenir-te, o colpejar-te... tècniques que et permeten "defensar-te", evitar el cop, bloquejar el seu moviment, no per a fer-li mal tu a ell (no és això el què jo vull aprendre), sinó fixant-te en allò que fa, en el què tu pots fer... com aprendre un llenguatge del cos, sense paraules, a partir dels gestos i de com se relacionen un cos (una intenció, una acció) i un altre...

van haver poques explicacions "filosòfiques"... però de tant en tant lo mestre feia comentaris que m'agradava escoltar... "penseu que heu de guardar la integritat de l'altre"... "no és important fer moltes abdominals sinó com les fas"... "quan l'altre és tossut, no has d'aplicar més força sinó paciència"...

vaig sentir-me a gust tota la classe i vaig sortir d'allà contenta.

la setmana que ve, si puc, hi tornaré.

li he explicat a l'aicard què vam fer... potser ell també ho provarà.

raluy

arabesque - debussy

la planta que hi ha a fora sempre procura advertir:

la porta és oberta, però no és una casa acollidora.

véns i reposes damunt la panxa blanca i tova.

m'agrada tant acariciar-te...







mentre m'omplis de carícies la mà que et passejo per les cames, per l'entrecuix, per la bossa...
i em porto un dit als llavis i a la llengua, humida tota...
i venim a trobar la teua boca...
sucosament apareixerà la babeta, tan transparent i brillant, deliciosa...

"vols la punteta...?"

vine... entra... dóna-me-la tota

funambulisme

fer equilibris tocant a terra ja és difícil...
encara ho és més fer-ne caminant per la corda fluixa i a fosques.
però quina força i energia tenen... i passen d'una banda a l'altra i tornen a passar... o s'aturen i es queden completament quiets, concentrats, com abstrets... o tremolen... o cauen i han de tornar-se a aixecar...

també els equilibristes perden l'equilibri. i mentre sembla que juguen a desequilibrar-se, l'estan buscant.

"fora stocks"? o amb un embut, i a dins

a casa la trini, un documental per a compartir:

¿qué se esconde detrás de la gripe porcina?

¿por qué la insistencia?

operacionpandemia@gmail.com

(atención: la referencia a la "campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 2009" es un error. en realidad se hace referencia a la campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 1976 que tuvo como resultado múltiples muertes y parálisis, siendo, una vez más, donald rumsfeld, el secretario de defensa del por entonces presidente de estados unidos: gerald ford. disculpen las molestias)


julián alterini, julio 2009

cançó de matinada

obro el blog i em trobo una anotació de google:

"esta página está escrita en catalán (españa). ¿quieres traducirla con la barra google?"

potser algunes persones preferirien no veure-hi lo parèntesi, o que no hi fos, o que "catalán" estigués escrit amb l'accent obert, sense la ena, i que en lloc d'"españa" hi hagués solament "catalunya"...

també altres persones preferirien no escoltar cançó en català, ni catalunya, ni català, i que "españa" fos...

però... ni catalunya és "la catalunya" que alguns voldrien, ni espanya és "la españa" que voldrien los altres, i, afortunadament, penso, ni l'una ni l'altra són (o no només són) allò que uns i altres somien ni allò que els provoca malsons.

. . .

ja fa dies que la sara està accelerant lo ritme d'aprenentatge del castellà "gràcies a" disney channel i clan tv.

me crida l'atenció la riquesa de vocabulari que està incoroporant al seu llenguatge, la fluïdesa amb què s'expressa, la facilitat amb la qual està cultivant lo bilingüisme...

"¡no hay duda!", me diu. i quan li pregunto com se diu "no hay duda" en català, me contesta que no ho sap.

"no hi ha dubte", li dic... i m'adono que em sap greu que no ho sàpiga... fins i tot me molesta que parle tant en castellà, que ho face tan habitualment...

i em sorprèn trobar-me amb "la por" i amb "l'amenaça de la llengua castellana", un sentiment que no vaig tenir mai mentre era jo qui des de petita convivia amb les dos llengües a casa, al carrer, a col·legi, i anava aprenent-les simultàniament, sense temor.

i em surt lo rebot del sentiment d'amenaça amb una altra: "si continues així, me sembla que s'acabarà tant de disney channel i de clan tv!".

un carrauet a dins me recorda que sóc jo la principal responsable de quina i quanta televisió mira i escolta ma filla, de les activitats que fa i de les que no fa, dels perquès, i que la televisió no és un monstre amb potes i amb braços que agafa els fills i se'ls emporta i els xucla, i que som natros qui li donem vida, o no, qui podem decidir com compartir amb ella la vida, com ho són los llibres, la ràdio, la música, les pel·lícules, los diaris, les revistes... en qualsevol forma, contingut i idioma.

la sara em mira i em pregunta: "és dolent que parle en castellà?".

com explicar-li que no ho és? ho intento... li dic que m'agrada molt que aprengue, que l'aprenentatge de diferents llengües no té res de dolent, al contrari... no vull transmetre-li "la por"... però ja ho he fet, i sento la necessitat de no alimentar-la, però també de no amagar-la, d'explicar-li-la (i -me-la)... és una temor semblant a la gelosia: la temor que la dedicació, l'atracció, l'apropament, l'afecte, l'interès envers "una altra" pugue comportar oblit, allunyament, indiferència, absència...

i se'm fa tan desagradable, la gelosia... tan limitadora, tan egoista, tan peròxiqueta-queelmónésampleilamardebéquehosigue!, miraquèbonicvorecoms'estimen, novulguestudesestimar-tenidesestimarperaixò... cuida't.

pos amb la llengua, un poquet la mateixa cosa.

"acabo de entrar en un camarote"... me diu la sara.

"i què és un camarote?"

"un lloc de la cuina on entren los cuiners"...

:S ?

"és una habitació d'un barco, sara, d'un vaixell. en català, un camarot".

un "camarot"?

(me catxis... per què no hi és "camarot" al diccionari de l'iec i sí al diccionari català-valencià-balear? hi tenen alguna cosa a veure la "gelosia" o "la temor"?)

diccionari traductor...

"camarot"... o "cabina"...

. . .

busco "cançó" al youtube... i em trobo joan manel serrat, a l'auditori del parc d'atraccions de madrid, als anys 70...

pienso que es algo muy hermoso esto de tener voluntad de entender

(tinc curiositat de llegir la traducció que en farà google...)


"cançó de matinada" - joan manel serrat


ens ho ha de dir la veu tremolosa
i trista d'un campanar.
un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap,
o potser el gall
que dins la cort canta

la nit és morta i ja es fa clar
la nit és morta i ja es fa clar

mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

s'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí,
s'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi
fins que les tallin d'un cop de falç.
alcen la testa,
mullada i fresca,
per caure a terra massa temps hi ha,
per caure a terra massa temps hi ha.

dins de la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

i amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap a unes altres pastures,
trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
surt amb l'aurora,
cal sortir d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.

cap a la vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple.

de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
la mula sua i el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

i ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

i ara jo canto de matinada,
la vila és adormida
encara

james kuhn

"belly dance"






"musculitos"


"carmen miranda"??