29 juny 2009
24 juny 2009
petita festa del foc en un iglú
ja hem fet la petita celebració de sant joan... un grapadet d'abelles de lucifer, una mà de camèlies o "gira-sòls", quatre fonts i bengales de colors... una mica de coca i un xin-xin amb aigua. de cigronets, ja no en quedaven i tampoc he anat a comprar-ne. no hem sortit al carrer, no hem minjat caragols ni hem vist cap foguerada. no hem anat a trobar veïns a la plaça...
només al balcó del primer pis, prenent la fresca, la nicoleta amb son pare i amb sa mare. no he sigut prou sociable per a dir-los que baixessen a casa i compartir la coca i obrir una ampolla de cava... només un parell de bengales, jo de puntetes i sa mare allargant la mà a través de la barana. ells sí que sortien a fer un volt... a celebrar una mica més llarga la nit més curta de l'any.
l'aicard estava content i se'n ria, però mirava els foguets a distància. la sara, un poquet més intrèpida, s'aproximava als petardos i corria amb mi i cridàvem, breument enjogassades.
los esquimalets ara ja dormen i jo també hi vaig, amb ganes de caure al llit i anar perdent d'oïda els coets que xiulen i exploten a l'aire...
a la tundra, espurnes com gotes de pluja d'estrelles que van morir i encara ballen amb lo so del vent.
només al balcó del primer pis, prenent la fresca, la nicoleta amb son pare i amb sa mare. no he sigut prou sociable per a dir-los que baixessen a casa i compartir la coca i obrir una ampolla de cava... només un parell de bengales, jo de puntetes i sa mare allargant la mà a través de la barana. ells sí que sortien a fer un volt... a celebrar una mica més llarga la nit més curta de l'any.
l'aicard estava content i se'n ria, però mirava els foguets a distància. la sara, un poquet més intrèpida, s'aproximava als petardos i corria amb mi i cridàvem, breument enjogassades.
los esquimalets ara ja dormen i jo també hi vaig, amb ganes de caure al llit i anar perdent d'oïda els coets que xiulen i exploten a l'aire...
a la tundra, espurnes com gotes de pluja d'estrelles que van morir i encara ballen amb lo so del vent.
23 juny 2009
lo canalero i la rondalla tortosina
"de l'any 40 al 80" - lo canalero i la rondalla tortosina
(mira que era senzill... los músics començaven a tocar i ell amollava la veu i tota la vida per la boca. pos a mi em fa respecte)
21 juny 2009
un poquet de relax
nem a fer un poquet de relax...
diuen que avui fa ventet, a la platja.
mos emportem la pilota... i poalets i pales.
ja tinc ganes de tocar l'arena i l'aigua del mar.
núvol o sol, m'és igual.
"platja de la marquesa 2008" - trini monalitza
diuen que avui fa ventet, a la platja.
mos emportem la pilota... i poalets i pales.
ja tinc ganes de tocar l'arena i l'aigua del mar.
núvol o sol, m'és igual.
"platja de la marquesa 2008" - trini monalitza
20 juny 2009
18 juny 2009
conversa entre un ventilador i una persona
ventilador: les persones teniu lo cor massa feble... i massa resistent.
persona: los ventiladors, no en teniu. i per què dius "massa"?
ventilador: perquè patiu... massa.
persona: i tu?
ventilador: jo... per què et penses que només sé viure o quiet o sense parar de moure les aspes?
persona: no ho sé... potser tu i les persones no som tan diferents.
persona: los ventiladors, no en teniu. i per què dius "massa"?
ventilador: perquè patiu... massa.
persona: i tu?
ventilador: jo... per què et penses que només sé viure o quiet o sense parar de moure les aspes?
persona: no ho sé... potser tu i les persones no som tan diferents.
tia maria del coco miquel que fa farinetes de l'aigua del cel
"three little birds" (bob marley) - gilberto gil
"salida" - sesame street
va, que són les quatre... "tia maria del coco miquel que fa farinetes de l'aigua del cel!"
(expressió que em van ensenyar l'aicard i la sara i que no havia sentida en ma vida)
15 juny 2009
entre tortosa i tortosa, distàncies infinites
vivíem a tortosa i continuem vivint a tortosa. abans, a prop del parc, ara, al barri de ferreries.
pregunto a l'ajuntament què em cal per a fer el canvi d'empadronament.
si ets propietària del pis:
- l'escriptura de la vivenda;
- una "nota simple" de l'escriptura
- i la cèdul·la d'habitabilitat, que has de demanar al registre de la propietat.
al registre de la propietat me diuen que he d'anar allà personalment per a sol·licitar la nota simple i que podré passar a recollir-la al cap d'un parell de dies.
la cèdul·la d'habitabilitat... me diuen que he de demanar-la al consell comarcal.
al consell comarcal me diuen que per a sol·licitar la cèdul·la d'habitabilitat, he de portar:
- una fotocòpia de l'escriptura;
- una fotocòpia del d.n.i.;
- i una sol·licitud de la cèdul·la, que he de demanar al col·legi d'aparelladors.
i també em diuen que la cèdul·la pot trigar un parell de mesos a estar feta.
he d'anar al col·legi d'aparelladors per a demanar un imprès de sol·licitud que després hauré de portar al consell comarcal per a fer la sol·licitud?
sí.
he pogut anar al registre de la propietat i demanar la "nota simple". en principi, dimecres me la donararan.
al col·legi d'aparelladors... ja no hi he arribat a temps, perquè tanquen a la una.
rebobinem:
- demà, al col·legi d'aparelladors, demanaré l'imprès de sol·licitud de la cèdul·la d'habitabilitat. amb este imprès, hauré d'anar al consell comarcal, amb una fotocòpia del d.n.i. i una fotocòpia de l'escriptura.
- dimecres, podré recollir la nota simple de l'escriptura.
- espero que amb la nota simple i amb un comprovant d'haver fet la sol·licitud de la cèdul·la, pugue ja tramitar el canvi d'adreça al padró municipal.
peròooooooooooooooooo:
tinc un fill i una filla, de pares diferents.
a l'adreça anterior, vivíem amb lo pare de la xiqueta. ara, ell viu a amposta, i els dos xiquets viuen amb mi, a tortosa.
a l'ajuntament me diuen que, sent així, hauria de portar un document amb la custòdia... o que els pares dels meus fills vinguen a l'ajuntament a signar personalment, sabedors de la nostra situació familiar.
lo pare de l'aicard ni tan sols figura al llibre de família. vaig tenir-lo sent mare soltera.
amb lo pare de la sara, no mos vam casar, ni vam ser parella de fet, ni vam arreglar cap paper després de la separació. vam arribar a uns acords i fins ara sempre mos hem entès bé.
en este cas, ell, que ja s'ha pogut empadronar a amposta, sense haver de signar cap paper pel fet d'haver dixat de conviure amb la seua filla, haurà de venir personalment a l'ajuntament per a signar un document i donar constància (consentiment?) que els meus fills i jo vivim junts, a tortosa, i que ell viu a amposta.
truco el pare de la xiqueta.
tinc la potra de trobar-lo... i la requetepotra que avui no treballa.
li explico la situació i li demano si pot venir algun dia a l'ajuntament per a signar el document.
per sort, me diu que pot venir avui mateix.
torno a telefonar a l'ajuntament.
"podríem venir avui per a que ell pugue signar este paper, encara que no pugue portar-vos al mateix temps els altres documents que em demaneu? ho dic perquè ell avui sí que pot venir expressament des d'amposta, però un altre dia serà més complicat, i si poguéssem arranjar de moment almenys això...".
i així ho hem fet.
ara ja només me falten tres quarts dels tràmits necessaris per a fer el canvi d'empadronament.
tà bé.
pregunto a l'ajuntament què em cal per a fer el canvi d'empadronament.
si ets propietària del pis:
- l'escriptura de la vivenda;
- una "nota simple" de l'escriptura
- i la cèdul·la d'habitabilitat, que has de demanar al registre de la propietat.
al registre de la propietat me diuen que he d'anar allà personalment per a sol·licitar la nota simple i que podré passar a recollir-la al cap d'un parell de dies.
la cèdul·la d'habitabilitat... me diuen que he de demanar-la al consell comarcal.
al consell comarcal me diuen que per a sol·licitar la cèdul·la d'habitabilitat, he de portar:
- una fotocòpia de l'escriptura;
- una fotocòpia del d.n.i.;
- i una sol·licitud de la cèdul·la, que he de demanar al col·legi d'aparelladors.
i també em diuen que la cèdul·la pot trigar un parell de mesos a estar feta.
he d'anar al col·legi d'aparelladors per a demanar un imprès de sol·licitud que després hauré de portar al consell comarcal per a fer la sol·licitud?
sí.
he pogut anar al registre de la propietat i demanar la "nota simple". en principi, dimecres me la donararan.
al col·legi d'aparelladors... ja no hi he arribat a temps, perquè tanquen a la una.
rebobinem:
- demà, al col·legi d'aparelladors, demanaré l'imprès de sol·licitud de la cèdul·la d'habitabilitat. amb este imprès, hauré d'anar al consell comarcal, amb una fotocòpia del d.n.i. i una fotocòpia de l'escriptura.
- dimecres, podré recollir la nota simple de l'escriptura.
- espero que amb la nota simple i amb un comprovant d'haver fet la sol·licitud de la cèdul·la, pugue ja tramitar el canvi d'adreça al padró municipal.
peròooooooooooooooooo:
tinc un fill i una filla, de pares diferents.
a l'adreça anterior, vivíem amb lo pare de la xiqueta. ara, ell viu a amposta, i els dos xiquets viuen amb mi, a tortosa.
a l'ajuntament me diuen que, sent així, hauria de portar un document amb la custòdia... o que els pares dels meus fills vinguen a l'ajuntament a signar personalment, sabedors de la nostra situació familiar.
lo pare de l'aicard ni tan sols figura al llibre de família. vaig tenir-lo sent mare soltera.
amb lo pare de la sara, no mos vam casar, ni vam ser parella de fet, ni vam arreglar cap paper després de la separació. vam arribar a uns acords i fins ara sempre mos hem entès bé.
en este cas, ell, que ja s'ha pogut empadronar a amposta, sense haver de signar cap paper pel fet d'haver dixat de conviure amb la seua filla, haurà de venir personalment a l'ajuntament per a signar un document i donar constància (consentiment?) que els meus fills i jo vivim junts, a tortosa, i que ell viu a amposta.
truco el pare de la xiqueta.
tinc la potra de trobar-lo... i la requetepotra que avui no treballa.
li explico la situació i li demano si pot venir algun dia a l'ajuntament per a signar el document.
per sort, me diu que pot venir avui mateix.
torno a telefonar a l'ajuntament.
"podríem venir avui per a que ell pugue signar este paper, encara que no pugue portar-vos al mateix temps els altres documents que em demaneu? ho dic perquè ell avui sí que pot venir expressament des d'amposta, però un altre dia serà més complicat, i si poguéssem arranjar de moment almenys això...".
i així ho hem fet.
ara ja només me falten tres quarts dels tràmits necessaris per a fer el canvi d'empadronament.
tà bé.
14 juny 2009
tyrichae
este concert-espectacle va ser durant la festa del renaixement, a tortosa, l'estiu de 2008.
lo cor de cambra tyrichae, juntament amb el grup lympha, en una representació de "l'espasa del peregrí": "la juguesca dels déus".
la juguesca dels déus - cor de cambra tyrichae i grup lympha
festa del renaixement, tortosa, 2008
http://www.cor-tyrichae.blogspot.com/
http://www.cortyrichae.com/cor.html
fa uns mesos, les persones que formen lo cor de cambra tyrichae es van oferir a fer un concert en commemoració del cinquè aniversari de l'associació... un nom molt llarg: l'associació de suport i d'intervenció familiar de les terres de l'ebre, una associació que gairebé no sé com definir.
per a acabar aviat, diem que som famílies amb infants i joves amb diferents discapacitats, però...
també podríem dir que som infants i joves amb mares, pares, germans, iaios i amics amb diferents discapacitats...
o persones que vivim en una societat discapacitada...
o persones amb diferents capacitats, necessitats, pensaments, emocions, circumstàncies, alegries, tristeses, facilitats, dificultats, esgotament i energies... que mos trobem en una societat amb diferents capacitats, necessitats, pensaments, emocions, circumstàncies, alegries, tristeses, facilitats, dificultats, esgotament i energies.
encara no he trobat la manera d'explicar qui som, no he trobat paraules amb les quals pugue sentir-me prou còmoda i tranquil·la per a explicar què tenim en comú les persones que formem part de l'associació.
sempre fugint de les "etiquetes"... amb la inseguretat del llenguatge i del pensament i de les emocions davant de determinades paraules... "discapacitat", "minusvalia", "retard"...
ahir vam celebrar amb un concert de la coral este cinquè aniversari de l'associació.
lo cor de cambra tyrichae... van omplir amb les seues veus intercalades amb silencis i amb aplaudiments la sala d'actes de l'antic "cine montepío", a ferreries.
abans de començar l'actuació, ricard mos va regalar un muntatge amb fotografies i músiques, on apareixien primer les fotos de cada xiquet i de cada xiqueta, de cada jove que forma part de l'associació, i també imatges de totes les activitats que hem anat fent:
tallers (d'expressió corporal, de noves tecnologies, de musicoteràpìa, de percussió, d'activitats aquàtiques...);
de sortides en família (la primera, a la fira "minusval", a lleida, també a una granja-escola, a peníscola, a port aventura, al tibidabo, al camp del barça, a la ciutat de les arts i de les ciències, a valència, a la neu, tot un cap de setmana, a trobades amb altres entitats, al zoo de barcelona...);
xerrades formatives (amb col·laboracions de diferents professionals, i de la federació ecom, i de la federació apps);
les festes (cada any, al juliol, l'aniversari, amb dinar i ball, la festa de nadal, carnestoltes...);
les colònies de tres dies (l'any passat, per primera vegada, a l'alberg de xerta; enguany, d'aquí a un parell de caps de setmana, a l'alberg de deltebre);
lo "grup d'autonomia" dels joves, que surten de ronda els dissabtes a la tarde, amb la sònia, una monitora fabulosa que els acompanya amunt i avall i que ha col·laborat amb natros en tantes altres activitats, des del naixement de l'associació;
les activitats conjuntes amb joves voluntaris de creu roja, que mos van acompanyar al zoo de barcelona, i en una fira d'entitats juvenils a tortosa, fa un parell d'anys...
estes i altres activitats... moltes experiències viscudes i compartides entre famíles, i entre xiquets i joves, i entre mares i pares, i iaios, i amistats... moments d'alegries, de "respir" (per a tots), de "com podem fer-ho per a...", per a resoldre problemes i també per a disfrutar de l'entorn, per a poder viure-hi... intents de trobar recursos, d'aprofitar els què hi ha... de procurar que puguen haver-hi els què ajudarien a conviure amb menys barreres...
tot això, recollit i condensat en set minuts d'imatges amb música de fons, després d'una presentació del concert amb unes paraules de la presidenta i de la secretària de l'associació... que no van voler fugir de la paraula "discapacitat", com tampoc fugen d'altres paraules: "paràlisi cerebral", "síndrome de down", "síndrome de williams", "retard maduratiu global"...
jo ara mateix no em veig prou "capacitada" per a allargar este post, perquè de seguida em trobo amb dutbes de com expliquem la vida quotidiana i de com mos expliquem les pesrones, les circumstàncies que vivim, la forma de descriure diferents realitats i situacions concretes... la incertesa de com explicar-ho o descriure-ho sense reforçar etiquetes però a la vegada sense fugir de res.
lo concert d'ahir va ser molt bonic. aquelles persones damunt l'escenari mos van regalar un trosset de vida melodiosa, molt agradable, i les persones que els escoltàvem des del pati de butaques vam fer-ho amb molt de plaer, amb molt de respecte... amb los ulls i les orelles i els braços i les entranyes oberts, també quan los ulls o les orelles o els braços o les entranyes se tanquen, o es contrauen o tenim dificultats per a obrir-los...
me va emocionar tot lo concert.
després de l'última cançó, encara van regalar-mo'n una altra, una havanera.
va sortir una noia amb un acordió immens... va començar a tocar "el meu avi va anar a cuba"... i després d'unes primeres notes, amb la pell de gallina, aquelles veus van començar a cantar, mentre es movien los braços del director de la coral...
i el director es va tombar de cara al públic... i mos va convidar a cantar amb ells...
(hòsticaneta... me salten les llàgrimes...)
va ser molt emocionant poder barrejar les nostres veus, "tan normals", amb aquelles, tan... "anormals"? amb aquelles veus tan agudes i greus, tan tendres, tan treballades, amb tantes hores i hores de dedicació, d'esforç, de carinyo per la música, de convivència amb moments d'afonia, de perdre la veu, de pòlips... de murmuris... de rampells d'alegria, de tristesa, de potència, d'impotència...
va ser un plaer compartir aquell trosset de vida i de música.
lo cor de cambra tyrichae, juntament amb el grup lympha, en una representació de "l'espasa del peregrí": "la juguesca dels déus".
la juguesca dels déus - cor de cambra tyrichae i grup lympha
festa del renaixement, tortosa, 2008
http://www.cor-tyrichae.blogspot.com/
http://www.cortyrichae.com/cor.html
fa uns mesos, les persones que formen lo cor de cambra tyrichae es van oferir a fer un concert en commemoració del cinquè aniversari de l'associació... un nom molt llarg: l'associació de suport i d'intervenció familiar de les terres de l'ebre, una associació que gairebé no sé com definir.
per a acabar aviat, diem que som famílies amb infants i joves amb diferents discapacitats, però...
també podríem dir que som infants i joves amb mares, pares, germans, iaios i amics amb diferents discapacitats...
o persones que vivim en una societat discapacitada...
o persones amb diferents capacitats, necessitats, pensaments, emocions, circumstàncies, alegries, tristeses, facilitats, dificultats, esgotament i energies... que mos trobem en una societat amb diferents capacitats, necessitats, pensaments, emocions, circumstàncies, alegries, tristeses, facilitats, dificultats, esgotament i energies.
encara no he trobat la manera d'explicar qui som, no he trobat paraules amb les quals pugue sentir-me prou còmoda i tranquil·la per a explicar què tenim en comú les persones que formem part de l'associació.
sempre fugint de les "etiquetes"... amb la inseguretat del llenguatge i del pensament i de les emocions davant de determinades paraules... "discapacitat", "minusvalia", "retard"...
ahir vam celebrar amb un concert de la coral este cinquè aniversari de l'associació.
lo cor de cambra tyrichae... van omplir amb les seues veus intercalades amb silencis i amb aplaudiments la sala d'actes de l'antic "cine montepío", a ferreries.
abans de començar l'actuació, ricard mos va regalar un muntatge amb fotografies i músiques, on apareixien primer les fotos de cada xiquet i de cada xiqueta, de cada jove que forma part de l'associació, i també imatges de totes les activitats que hem anat fent:
tallers (d'expressió corporal, de noves tecnologies, de musicoteràpìa, de percussió, d'activitats aquàtiques...);
de sortides en família (la primera, a la fira "minusval", a lleida, també a una granja-escola, a peníscola, a port aventura, al tibidabo, al camp del barça, a la ciutat de les arts i de les ciències, a valència, a la neu, tot un cap de setmana, a trobades amb altres entitats, al zoo de barcelona...);
xerrades formatives (amb col·laboracions de diferents professionals, i de la federació ecom, i de la federació apps);
les festes (cada any, al juliol, l'aniversari, amb dinar i ball, la festa de nadal, carnestoltes...);
les colònies de tres dies (l'any passat, per primera vegada, a l'alberg de xerta; enguany, d'aquí a un parell de caps de setmana, a l'alberg de deltebre);
lo "grup d'autonomia" dels joves, que surten de ronda els dissabtes a la tarde, amb la sònia, una monitora fabulosa que els acompanya amunt i avall i que ha col·laborat amb natros en tantes altres activitats, des del naixement de l'associació;
les activitats conjuntes amb joves voluntaris de creu roja, que mos van acompanyar al zoo de barcelona, i en una fira d'entitats juvenils a tortosa, fa un parell d'anys...
estes i altres activitats... moltes experiències viscudes i compartides entre famíles, i entre xiquets i joves, i entre mares i pares, i iaios, i amistats... moments d'alegries, de "respir" (per a tots), de "com podem fer-ho per a...", per a resoldre problemes i també per a disfrutar de l'entorn, per a poder viure-hi... intents de trobar recursos, d'aprofitar els què hi ha... de procurar que puguen haver-hi els què ajudarien a conviure amb menys barreres...
tot això, recollit i condensat en set minuts d'imatges amb música de fons, després d'una presentació del concert amb unes paraules de la presidenta i de la secretària de l'associació... que no van voler fugir de la paraula "discapacitat", com tampoc fugen d'altres paraules: "paràlisi cerebral", "síndrome de down", "síndrome de williams", "retard maduratiu global"...
jo ara mateix no em veig prou "capacitada" per a allargar este post, perquè de seguida em trobo amb dutbes de com expliquem la vida quotidiana i de com mos expliquem les pesrones, les circumstàncies que vivim, la forma de descriure diferents realitats i situacions concretes... la incertesa de com explicar-ho o descriure-ho sense reforçar etiquetes però a la vegada sense fugir de res.
lo concert d'ahir va ser molt bonic. aquelles persones damunt l'escenari mos van regalar un trosset de vida melodiosa, molt agradable, i les persones que els escoltàvem des del pati de butaques vam fer-ho amb molt de plaer, amb molt de respecte... amb los ulls i les orelles i els braços i les entranyes oberts, també quan los ulls o les orelles o els braços o les entranyes se tanquen, o es contrauen o tenim dificultats per a obrir-los...
me va emocionar tot lo concert.
després de l'última cançó, encara van regalar-mo'n una altra, una havanera.
va sortir una noia amb un acordió immens... va començar a tocar "el meu avi va anar a cuba"... i després d'unes primeres notes, amb la pell de gallina, aquelles veus van començar a cantar, mentre es movien los braços del director de la coral...
i el director es va tombar de cara al públic... i mos va convidar a cantar amb ells...
(hòsticaneta... me salten les llàgrimes...)
va ser molt emocionant poder barrejar les nostres veus, "tan normals", amb aquelles, tan... "anormals"? amb aquelles veus tan agudes i greus, tan tendres, tan treballades, amb tantes hores i hores de dedicació, d'esforç, de carinyo per la música, de convivència amb moments d'afonia, de perdre la veu, de pòlips... de murmuris... de rampells d'alegria, de tristesa, de potència, d'impotència...
va ser un plaer compartir aquell trosset de vida i de música.
13 juny 2009
12 juny 2009
10 juny 2009
de trenzas... de mar i de petxines
passejades a la vora del mar, recollides en prestatges i en pots de vidre, solitàries... i amb la seua companyia.
baixes a la platja, amb lo cor ple, amb les mans buides... i tornes a casa... amb lo cor a les mans.
* * *
lo pot de vidre, ple de sal pintada amb guix de colors, vaig fer-lo fa uns quants anys, quan encara anava a col·legi.
amb unes amigues, mos trobàvem en un magatzem. entre totes, portàvem sal, guix i pots de vidre. en un taulell gran, acoloríem la sal amb lo guix i la guardàvem en diferents paperines. després, cadascuna en un pot, anàvem abocant la sal pintada... i, a poc a poc, la sal anava omplint aquells pots de vidre... i tantes tardes o matins.
les petxines buides... vénen d'irlanda. me les van regalar unes xiquetes abans que jo marxés, després d'haver estat uns mesos juntes a casa seua.
les petxines que jo havia conegut al delta no eren així. estes d'irlanda tenien lo contorn més arrodonit, eren més fondes, amb lo relleu més accentuat... amb un dibuix a la superfície en forma de sol, o d'estrella, i solcs entre els raigs... moltes semblen muntanyes o turons, amb lo cim nevat.
"tot lo més"
un company, al telèfon...
"podria parlar amb la (...)?"
(...)
"com dius?"
(...)
penja i mos explica la seua sorpresa:
"m'he quedat distret amb la resposta que m'ha donat:
vindra en mitja hora tot lo mes.
tot lo mes?, he pensat...".
ooohhh......... per un moment, hem sentit la mateixa emoció, imaginant aquella noia "arribant en mitja hora, tot lo mes".
"tot lo més"? "com a màxim"? "a molt tardar"?
com ho diria, jo? "com a molt"? "abans de mitja hora"?
("d'on devia ser la persona que li ha dit això al company?";
esta pregunta ja no m'ha vingut al cap. vés a saber, d'on és...
però hi ha qui sí que té esta curiositat... i és emocionant quan, "vés a saber", vol anar-hi, hi va, i després ho explica).
"podria parlar amb la (...)?"
(...)
"com dius?"
(...)
penja i mos explica la seua sorpresa:
"m'he quedat distret amb la resposta que m'ha donat:
vindra en mitja hora tot lo mes.
tot lo mes?, he pensat...".
ooohhh......... per un moment, hem sentit la mateixa emoció, imaginant aquella noia "arribant en mitja hora, tot lo mes".
"tot lo més"? "com a màxim"? "a molt tardar"?
com ho diria, jo? "com a molt"? "abans de mitja hora"?
("d'on devia ser la persona que li ha dit això al company?";
esta pregunta ja no m'ha vingut al cap. vés a saber, d'on és...
però hi ha qui sí que té esta curiositat... i és emocionant quan, "vés a saber", vol anar-hi, hi va, i després ho explica).
"yo ya... ya yo... yo ya..."
he estat buscant la filmografia de josé luis lópez vázquez i de manuel alexandre.
recordo especialment dos pel·lícules on vaig veure'ls, quan era petita, molt diferents l'una de l'altra.
el manuel alexandre, fent de mestre, "don matías", en una pel·lícula de "parchís"; i el josé luis lópez vázquez, fent de... què feia, en aquella pel·lícula? quin n'era l'argument? no ho recordava i he anat a buscar-lo. "la tía adela"... "mi querida señorita".
"querido profesor" - parchís
"mi querida señorita"
escolto el jaime de armiñán dient que "la censura, si hubiera actuado con sensatez... aquella censura de ese tiempo la hubiera prohibido, pero afortunadamente pasó".
"sensatez" = prudència?
pensa ell que podia ser "imprudent", aquella pel·lícula? per què? pel fet d'obrir escletxes de llibertat?
potser sí que n'obria, però sota l'amenaça i l'angoixa dels conflictes interns i de la relació amb l'entorn social.
pel camí, he trobat també el josé luis lópez vázquez en una pel·lícula que no recordo haver vist: "la vida por delante". i m'ha fet gràcia vore i escoltar este fragment, on la gent parla tantes coses diverses de "las madres"... mentre aquella dona baixa, dins l'armari, amb la porta oberta, tan tranquil·la...
"duerme, duerme, mi amor"
i he acabat retrobant el fernando fernán gómez... pensant en la necessitat de l'autoestima... en diverses llengües... en diverses formes de parlar i d'expressar-se... la necessitat de l'autoestima, i també del respecte, per a poder fer possible l'expressió.
"la vida por delante"
recordo especialment dos pel·lícules on vaig veure'ls, quan era petita, molt diferents l'una de l'altra.
el manuel alexandre, fent de mestre, "don matías", en una pel·lícula de "parchís"; i el josé luis lópez vázquez, fent de... què feia, en aquella pel·lícula? quin n'era l'argument? no ho recordava i he anat a buscar-lo. "la tía adela"... "mi querida señorita".
"querido profesor" - parchís
"mi querida señorita"
escolto el jaime de armiñán dient que "la censura, si hubiera actuado con sensatez... aquella censura de ese tiempo la hubiera prohibido, pero afortunadamente pasó".
"sensatez" = prudència?
pensa ell que podia ser "imprudent", aquella pel·lícula? per què? pel fet d'obrir escletxes de llibertat?
potser sí que n'obria, però sota l'amenaça i l'angoixa dels conflictes interns i de la relació amb l'entorn social.
pel camí, he trobat també el josé luis lópez vázquez en una pel·lícula que no recordo haver vist: "la vida por delante". i m'ha fet gràcia vore i escoltar este fragment, on la gent parla tantes coses diverses de "las madres"... mentre aquella dona baixa, dins l'armari, amb la porta oberta, tan tranquil·la...
"duerme, duerme, mi amor"
i he acabat retrobant el fernando fernán gómez... pensant en la necessitat de l'autoestima... en diverses llengües... en diverses formes de parlar i d'expressar-se... la necessitat de l'autoestima, i també del respecte, per a poder fer possible l'expressió.
"la vida por delante"
07 juny 2009
06 juny 2009
: S
ni idea de les eleccions europees.
"a vore..."
entro a la pàgina web oficial de les eleccions del parlament europeu.
http://www.europarl.es/elecciones_2009.php?opcion=4&accion=1
d'entrada, les canditatures. (això ja ho miraré després)
a continuació:
los ciudadanos de la unión europea eligen, entre el 4 y el 7 de junio 2009 (en españa el 7 de junio) la nueva composición del parlamento europeo para la VII legislatura, en la mayor elección transnacional del mundo. por este motivo, ha preparado una campaña de comunicación informativa (no electoral, ya que la responsabilidad de ésta pertenece al estado español y a los partidos políticos).
(va, continua, que si t'atures al primer paràgraf...)
al final de la presentació:
esta campaña incide en dos aspectos fundamentales:
cómo influyen los ciudadanos europeos en la toma de decisiones del parlamento europeo
y cómo afectan las decisiones que se toman en la cámara en la vida cotidiana de los ciudadanos.
por ambas razones, el mensaje central que se desea comunicar es: "las decisiones del parlamento europeo tienen impacto en tu vida diaria; tu voto determina la dirección que toma europa", de ahí el slogan.
d'acord. i com intenten desenvolupar estos "aspectes fonamentals"?
al paràgraf anterior al final, havia llegit:
la campaña de comunicación que se propone ahora desde el parlamento europeo es única para los 27 estados miembros, pero adaptada a las particularidades de cada país.
"las particularidades de cada país"? i quines deuen considerar que són estes "particularitats"?
entro a la campaña de comunicación informativa en españa, a vore com ho concreten:
abans de res: el logotip i el lema: "tú eliges";
entro als asuntos que centran la campaña en españa...
a vore quins són i com els plantegen?
primer, asuntos que centran la campaña en europa:
energía
mercado financiero
transporte
seguridad
ciencia
educación
protección del consumidor
migración
no discriminación
armonización (???)
en españa:
i l'educació? i la no discriminació? i el transport? i la ciència? i la seguretat? i el mercat financer?... coquets! i l'harmonització?
català / valencià:
euskera:
galego:
continuo sense tenir ni idea de les eleccions europees...
de moment, sembla que, "concretant concretant", hi ha "assumptes" que potser pensen que cal tractar-los "des de lluny"... i algun ja l'han resolt, en diferents llengües (com per art de màgia?): les fronteres.
vaig a vore les "candidatures"...
me catxis là! només hi ha noms de "dons" i de "dones"... però... què diuen? què pensen?
collins, iruna... és que tu tot ho vols massa mastegadet. vés i busca-ho.
però... podrien haver posat un enllaç al programa corresponent de cada partit juntament amb cada llista, no?
sí, clar. tu critica, critica, que criticar les coses sense fer-les o després de fetes és molt senzill.
ja... pos hauré d'entrar en algun altre enllaç... a vore si trobo què pensen... o què diuen.
i tu, què? no penses?
dona... si vols t'ensenyo un croquis i un calendari amb què intento pensar "com conciliar la vida familiar i laboral"...
va, tia! no et pregunto si penses en tu, que d'això ja en tinc la resposta. te pregunto si no penses en res més.
... ?
"a vore..."
entro a la pàgina web oficial de les eleccions del parlament europeu.
http://www.europarl.es/elecciones_2009.php?opcion=4&accion=1
d'entrada, les canditatures. (això ja ho miraré després)
a continuació:
los ciudadanos de la unión europea eligen, entre el 4 y el 7 de junio 2009 (en españa el 7 de junio) la nueva composición del parlamento europeo para la VII legislatura, en la mayor elección transnacional del mundo. por este motivo, ha preparado una campaña de comunicación informativa (no electoral, ya que la responsabilidad de ésta pertenece al estado español y a los partidos políticos).
(va, continua, que si t'atures al primer paràgraf...)
al final de la presentació:
esta campaña incide en dos aspectos fundamentales:
cómo influyen los ciudadanos europeos en la toma de decisiones del parlamento europeo
y cómo afectan las decisiones que se toman en la cámara en la vida cotidiana de los ciudadanos.
por ambas razones, el mensaje central que se desea comunicar es: "las decisiones del parlamento europeo tienen impacto en tu vida diaria; tu voto determina la dirección que toma europa", de ahí el slogan.
d'acord. i com intenten desenvolupar estos "aspectes fonamentals"?
al paràgraf anterior al final, havia llegit:
la campaña de comunicación que se propone ahora desde el parlamento europeo es única para los 27 estados miembros, pero adaptada a las particularidades de cada país.
"las particularidades de cada país"? i quines deuen considerar que són estes "particularitats"?
entro a la campaña de comunicación informativa en españa, a vore com ho concreten:
abans de res: el logotip i el lema: "tú eliges";
entro als asuntos que centran la campaña en españa...
a vore quins són i com els plantegen?
primer, asuntos que centran la campaña en europa:
energía
mercado financiero
transporte
seguridad
ciencia
educación
protección del consumidor
migración
no discriminación
armonización (???)
en españa:
i l'educació? i la no discriminació? i el transport? i la ciència? i la seguretat? i el mercat financer?... coquets! i l'harmonització?
català / valencià:
euskera:
galego:
continuo sense tenir ni idea de les eleccions europees...
de moment, sembla que, "concretant concretant", hi ha "assumptes" que potser pensen que cal tractar-los "des de lluny"... i algun ja l'han resolt, en diferents llengües (com per art de màgia?): les fronteres.
vaig a vore les "candidatures"...
me catxis là! només hi ha noms de "dons" i de "dones"... però... què diuen? què pensen?
collins, iruna... és que tu tot ho vols massa mastegadet. vés i busca-ho.
però... podrien haver posat un enllaç al programa corresponent de cada partit juntament amb cada llista, no?
sí, clar. tu critica, critica, que criticar les coses sense fer-les o després de fetes és molt senzill.
ja... pos hauré d'entrar en algun altre enllaç... a vore si trobo què pensen... o què diuen.
i tu, què? no penses?
dona... si vols t'ensenyo un croquis i un calendari amb què intento pensar "com conciliar la vida familiar i laboral"...
va, tia! no et pregunto si penses en tu, que d'això ja en tinc la resposta. te pregunto si no penses en res més.
... ?
05 juny 2009
- perdona, tens horitzó?
- sí... tres quarts de pluja.
i la pluja es va assecar
roger mas, sisa i pau riba
era mitja tarda i queia un plugim suau
al cel tapat escuts de cendra i mort
presoners d'un món de possibilitats
de nens podrits per tots els estats
els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada
els nens es mutilaven els uns als altres
i els postres es fonien amb la nevera oberta
i la pluja es va assecar
i els núvols es van obrir
i en un instant
explosiu
el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó
i ara per tot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus
verds turqueses òxids i vermells
l'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot
els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat
lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals
han obert la taquilla del cinema en rrrunes!
i la pluja es va assecar
i els núvols es van obrir
i en un instant
explosiu
el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó
tan sols un horitzó
per viure
tan sols un horitzó
per viure-hi
tan sols un horitzó
pluja, tro i campanes
- sí... tres quarts de pluja.
i la pluja es va assecar
roger mas, sisa i pau riba
era mitja tarda i queia un plugim suau
al cel tapat escuts de cendra i mort
presoners d'un món de possibilitats
de nens podrits per tots els estats
els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada
els nens es mutilaven els uns als altres
i els postres es fonien amb la nevera oberta
i la pluja es va assecar
i els núvols es van obrir
i en un instant
explosiu
el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó
i ara per tot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus
verds turqueses òxids i vermells
l'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot
els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat
lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals
han obert la taquilla del cinema en rrrunes!
i la pluja es va assecar
i els núvols es van obrir
i en un instant
explosiu
el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó
tan sols un horitzó
per viure
tan sols un horitzó
per viure-hi
tan sols un horitzó
pluja, tro i campanes
04 juny 2009
03 juny 2009
singolare... città vuota
entre els munts de cassets que he estat mig endreçant, hi havia algunes cintes de la mina.
aquella on vaig escoltar la cançó "triste", ara no la trobo.
a l'interior de "singolare", tenia assenyalada la primera de la segona cara, "ancora dolcemente"...;
a l'interior de "città vuota", la segona de la primera, "e poi".
mentre la mina cantava "e poi", jo pronunciava "è sensual"... però la lletra no diu "è sensual"... sinó "che senso ha".
són cançons que m'agraden sobre tot als trossets on la música va lenta.
"e poi" - mina
"ancora dolcemente" - mina
aquella on vaig escoltar la cançó "triste", ara no la trobo.
a l'interior de "singolare", tenia assenyalada la primera de la segona cara, "ancora dolcemente"...;
a l'interior de "città vuota", la segona de la primera, "e poi".
mentre la mina cantava "e poi", jo pronunciava "è sensual"... però la lletra no diu "è sensual"... sinó "che senso ha".
són cançons que m'agraden sobre tot als trossets on la música va lenta.
"e poi" - mina
"ancora dolcemente" - mina
rara
no em sento trista. rara, me sento.
i tot lo matí que tinc esta música entre la gola i la panxa...
"triste" - mina
triste
come un giorno di sole e tu non ne hai voglia
triste
come un salice giallo che piange ogni foglia
triste
come quando qualcosa finisce sul serio
triste
come quando ci sei ma non c'è desiderio
triste
come un ramo spezzato dal vento
triste
come un camino spento
triste
come la luna quando non c'è
triste
come il risveglio se penso a te
triste
come gocce di pioggia su un fiore appassito
triste
come un letto disfatto un amore finito
triste
come l'ultima foglia che resta sul ramo
triste
come quando non vieni e invece ti chiamo
triste
come me
che splende il sole ma non ne ho voglia
che sono un salice senza foglia
che non ho l'ombra di desiderio
e prendo tutto sempre sul serio
che sono un ramo che cede al vento
che sono come un camino spento
che sono secca e attaccata al ramo
che non ci sei quando io ti chiamo
che sono triste
che sono triste
che sono triste...
triste
come se t'amano e non lo sai
triste
come se un sempre diventa mai
triste
come quando la lacrima resta nel ciglio
triste
come quando non sai consolare tuo figlio
triste
come quando un telefono suona per ore
triste
come quando capisci che esiste il dolore
triste
come me
che splende il sole ma non ne ho voglia
che sono un salice senza foglia
che non ho l'ombra di desiderio
e prendo sempre tutto sul serio
che sono un ramo che cede al vento
che sono come un camino spento
che sono secca e attaccata al ramo
e non ci sei quando io ti chiamo
che sono triste
che sono triste
che sono triste...
i tot lo matí que tinc esta música entre la gola i la panxa...
"triste" - mina
triste
come un giorno di sole e tu non ne hai voglia
triste
come un salice giallo che piange ogni foglia
triste
come quando qualcosa finisce sul serio
triste
come quando ci sei ma non c'è desiderio
triste
come un ramo spezzato dal vento
triste
come un camino spento
triste
come la luna quando non c'è
triste
come il risveglio se penso a te
triste
come gocce di pioggia su un fiore appassito
triste
come un letto disfatto un amore finito
triste
come l'ultima foglia che resta sul ramo
triste
come quando non vieni e invece ti chiamo
triste
come me
che splende il sole ma non ne ho voglia
che sono un salice senza foglia
che non ho l'ombra di desiderio
e prendo tutto sempre sul serio
che sono un ramo che cede al vento
che sono come un camino spento
che sono secca e attaccata al ramo
che non ci sei quando io ti chiamo
che sono triste
che sono triste
che sono triste...
triste
come se t'amano e non lo sai
triste
come se un sempre diventa mai
triste
come quando la lacrima resta nel ciglio
triste
come quando non sai consolare tuo figlio
triste
come quando un telefono suona per ore
triste
come quando capisci che esiste il dolore
triste
come me
che splende il sole ma non ne ho voglia
che sono un salice senza foglia
che non ho l'ombra di desiderio
e prendo sempre tutto sul serio
che sono un ramo che cede al vento
che sono come un camino spento
che sono secca e attaccata al ramo
e non ci sei quando io ti chiamo
che sono triste
che sono triste
che sono triste...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)