persones que parlem... i que callem.
una ciutat... "bonica"? "atractiva"? "turística"? "històrica"? "acollidora"?
però... què és (per a tu, i tu, i tu...) una ciutat "habitable"?
. . .
me va al·lucinar vore tortosa des dels teus ulls un dia de cada dia, passejant mentre escoltaven les pedres... i les fulles, la roba estesa, lo campanar i el rellotge de l'església, arraulits en una branca, aquella ferralla encara rígida enmig del pam de riu, la catedral, les escultures perdudes, lo murmuri i el silenci de carrers, de cases supervivents, de muralles i de runes, de l'ajuntament, del mercat... fils de llum i de desllum... la tendresa de flors i de fanals... la barana, lo rovell... la carícia de la teua mirada sota el pont a la lletra d'una cançó escrita i cantada amb sentiment... en una ciutat i en un riu que a vegades canten i tantes altres vegades ploren o callen i no diuen res.
7 comentaris:
però és que tu, com jo, saps que no son uns ulls qualsevol els que ho van mirar.
son uns ulls que van un xic més enllà, malgrat sempre els trobaràs ben a la voreta...
algunes d'aquestes fotos m'hagués agradat fer-les a mi.
segurament no les hauria fet de la mateixa manera, com tampoc, les persones, mirem tots iguals ni veiem tots el mateix...
i alguns cops son altres ulls, altres persones, es que ens fan veure, adonar-nos de coses què, per ser obvies, o estar en el nostre paisatge habitual, ens passen desapercebudes...
(ondia! que filosòfic de bon matí...ja m'he esgotat X¬DDDDDD)
bon dia xiqueta...
una abraçada immensa, amiga-amor
un petonet dolç, nina
:¬)**
per mi, una ciutat -o un poble, o un barri. o una tribu o una casa- habitable... és aquella on pots on pots fer el dia a dia sense que et compliquin massa la vida... on les persones estiguin més disposades a solucionar problemes que a crear-ne... on hi ha més "si's" que "no's"... on la realitat és més immediata i, alhora, hi ha qui pot pensar-la projectant-la en un futur...
però jo, és que sóc una mica raro...
petons de sobretaula!
has retratat molt bé Tortosa: una ciutat amb un gran passat, i amb molt declivi a les seves façanes
barbollaire i gatot...
amb vatros ja tenim confiança i sabeu que hi ha dies que contestar comentaris me sembla impossible.
la mirada i les fotografies que va fer esta persona me semblen precioses... gairebé em semblen més aviat finestres obertes que fotografies, de tan transparents.
gatot... en poques paraules has intentat descriure què és per a tu una ciutat "habitable". jo em perdo en l'intent. "poder fer el dia a dia" sense complicar-mos massa la vida... "més disposades a solucionar problemes que a crear-ne"... també penso que no aniria malament.
potser ara ja estàs en aquell concert amb paraules, emocions i moviments en grec. espero que estigues molt a gust, gatot.
jo m'he gitat al llit un moment... estirant-me amb les cames i els braços oberts... com una ics... després, agafant-me un canell i ara l'altre per damunt del cap... i he començat a vore formes de lletres gregues que ja no recordo ben bé quines eren ni com se pronunciaven... fins que m'he dit, au, va, xiqueta, aixeca't, que encara t'adormiràs sense haver posat lo despertador.
bona nit als dos... i una abraçada, carinyets
jesús...
me sembla que tu i jo vivim bastant a propet i en canvi mai he vingut a dir-te res.
anava a dir-te, "és que sóc tortosina", però no vull dir-t'ho, que tortosa no té la culpa que jo sigue com sóc, tan poc sociable.
les fotografies no vaig fer-les jo. a mi també em va semblar que són ben bé un retrat d'esta ciutat on vivim... del passat i del present, de les façanes i també dels interiors que som.
has sigut pare fa poc, no?
felicitats :)
si jo visc aquí és en gran part perquè penso que és un bon lloc on viure per als meus fills, per la família i també per l'entorn.
espero que tu (i companyia) també poguésseu sentir-vos aquí prou a gust.
una abraçada, jesús
Quines fotos més boniques, nina!
N'hi ha una que m'ha marejat una miqueta fins que li he trobat la postura, però rebonica igualment!
trini...
a mi també m'ho semblen.
he girat aquella fotografia. ara potser la veuràs més semblant a com va veure-la la persona que va fer-la. és molt bonica.
estic cansadíssima, trini.
bona nit, carinyeta
Bona nit, preciosa. :)
Publica un comentari