entre xerta, alfara i paüls

los estius a la font nova i a la font de perera, quan era menut, amb la família, diu que són per a ell los records més feliços de la seua vida.

fa uns dies, va poder tornar a caminar aquells paisatges, amb una germana seua.

la font nova... la font de perera... la font de vall d'infern.

este diumenge, tot sol, entre núvols i boira, va arribar a la moleta.

portava una gaiata ("gaiata"? jo sempre ho havia conegut "gaiato". potser hi ha alguna diferència...) de fusta. un pastor li va dir que era massa curta per a les baixades. també va dir-li que ell mateix n'hi faria "una de bona".

quan jo era petita, sovint, "la vida" era "una merda". des de fa temps, anys, el sento bastant feliç. quan se desperta molt de matí (no quan ho fa a mitjanit o es desvetlla a qualsevol hora, de matinada, i li costa tornar-se a adormir o ja no s'adorm), quan surt a respirar, a contemplar i a escoltar el paisatge, quan esmorza, quan se dutxa, quan va a treballar amb l'emissora de música clàssica a la ràdio del cotxe, quan està treballant, quan xerra amb algú, quan escolta o explica anècdotes, curiositats, munts d'experiència, quan pensa forjats, teulades, terrats, quan llig lo diari, quan no sap, quan busca o pregunta, quan dina o sopa, amb un gotet de llàgrimes de tardor... quan se gita i tanca els ulls i reposa deu minuts, abans de tornar a treballar... quan pot anar a ballar... quan surt a caminar...

gairebé contínuament, i se'm fa estrany i extraordinari pensar-ho, però és com ho penso i ho sento, me sembla bastant feliç. així, a casa, a la font nova, a la font de perera, a la moleta, a casa, al cotxe, al camí de la creu, a la piscina, a la faena, al carrer, a qualsevol camí..., en un hospital..., podria morir ara mateix, o viure encara tres-cents anys. segurament, no farà ni una cosa ni l'altra. en qualsevol cas, m'agrada vore'l així.

l'altre dia, la sara, me va preguntar si teníem algun "savi" a la família. vaig demanar-li que em tornés a fer la pregunta, perquè no vaig entendre-la a la primera. "algun savi", em va dir; "i què és, un savi?", li vaig preguntar; "una persona que sap moltes coses"; "i tu què trobes? penses que hi ha algun savi a la família?"; "lo iaio... perquè diu moltes tonteries".