Camins d'Iruna

29 juny 2009

hiriak - ruper ordorika / joseba sarrionandia

7 comentaris:

Gatot ha dit...: quina música més bonica, iruna... la segona cançó m'ha agradat molt...
segurament que encara hi ha molt per entendre, per escoltar, per sentir...

d'aquí, i d'allà i d'acullà (que deien por ahí) :)

petons i llepades bombolloses!; 30 juny, 2009 00:54
iruna ha dit...: sí, gatot, hi ha molt...

fins i tot el poc ja és tant...

a mi també m'agrada molt esta música, i la veu del ruper ordorika, i la sonoritat de les paraules que canta en esta llengua per a mi completament desconeguda, i haver pogut trobar intents de traducció, amb camps verds, cases blanques, teules roges... oracions... hàbits, culpes, perdons... i un cel que potser és un mar brut, o no... cantat des d'una terra semblant a una persona, o a les persones, limitades i il·limitades, amb tantes fronteres (inculcades, imposades, buscades, voluntàries, involuntàries) i contínuament amb necessitat d'aprendre, de desaprendre... de "i si un dia tornés"... i de no tornar... i de senzillament viure fins al final.

amor...

ahir la sara em va dir que van jugar a morts i a desmaiats, però no vaig arribar a preguntar-li en què consistia el joc i avui no me n'he recordat tampoc de preguntar-li-ho.

me sap greu pensar que jugar a viure, i viure, sovint resulte tan complicat.

una abraçada, carinyet; 30 juny, 2009 22:36
Gatot ha dit...: potser jugar a viure, i viure, ens resulta complicat perquè hi parem atenció... perquè ens preocupem sincerament per les situacions que vivim i les que viuen les persones que estimem...

si no ens en preocupéssim... les estimaríem igual?

petons i llepades tendríssimes!; 30 juny, 2009 23:52
Violette ha dit...: M'encanta sentir l'Ordorika, no entendre res i pensar com -si de mi depengués- mimaria aquesta llengua tan preciosa, en el sentit més literal de la paraula.
És la de Martin Larralde, no?; 01 juliol, 2009 00:13
iruna ha dit...: gatot...

este matí li explicava a mon germà unes "preocupacions" per l'aicard... i li anava dient, "hauria de posar-me a pensar-hi, a vore com podríem fer-ho...", i ell m'ha dit, "però fes-ho"... i és que amb "preocupar-se" i au, les coses no es fan soles.

bona nit, amor

violette...

sí que és la de martin larralde.

hauré de buscar al diccionari "el sentit més literal" de "mimar"...

d'entrada penso que és "tractar amb carinyo i cuidar"... però també alguna altra cosa que no sé ben bé com explicar i que no em resulta especialment desitjable (potser perquè no m'agrada sentir-me especialment mimada, ni mimar especialment)

a vore què diu un diccionari...

v. tr. [LC] imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l’aparença. "l’humorista mimava la manera de caminar del president."

ara no sé a quin sentit te referies tu, violette. potser a algun altre...

m'agradaria que les llengües, i les persones, mos tractéssem amb un mínim de carinyo... però, si ho féssem sense "anti-carinyo"... ja em semblaria prou bonic.

bona nit, violette; 01 juliol, 2009 00:41
Carme ha dit...: El sentit de la paraula mimar, literal... en català és aquest que tu dius.

Però l'altre sentit l'he trobat només en castellà.

mimar1.
(De mimo1).
1. tr. Hacer caricias y halagos.
2. tr. Tratar con excesivo regalo, cariño y condescendencia a alguien, y en especial a los niños.
3. tr. Favorecer a alguien, tratarlo con mucha consideración.
4. tr. Tratar algo con especial cuidado y delicadeza.

mimar2.
(De mimo2).
1. tr. Representar algo mediante gestos.

Crec que la Violette devia voler dir que la tractaria amb una especial cura i delicadesa. Cosa que comparteixo per a totes les llengües sovint maltractades.; 02 juliol, 2009 00:32
iruna ha dit...: carme...

hauries pogut "cenyir-te" a una sola llengua per a intentar expressar això que has dit. i has "trobat" en una altra llengua matisos que t'han servit per a intentar-ho. a mi em sembla molt bé que hagis pogut fer-ho.

també podem pensar que... si la "nostra" llengua hagués estat prou cuidada, prou mimada, prou ben tractada, potser "no t'hagués calgut" buscar en cap altra llengua.

però també... vés a saber quants matisos podríem trobar de la paraula "mimar", per exemple, en euskera, o en gallec, o en italià, o en xinès, o en el llenguatge dels gestos...

me sembla que "les llengües" no es mosseguen. som les persones qui amb les dents o amb les genives mosseguem, qui amb la boca escopim...

també a mi m'agradaria que totes les llengües i les persones poguéssem tractar-mos amb respecte i cuidar-mos... tampoc a mi m'agraden los maltractaments, xiqueta.

bona nit, carme; 02 juliol, 2009 01:22